Rafael Peñalver (Madrid 1950), artista multidisciplinar, pintor, artista de vídeo art i poeta, va realitzar la seva primera exposició al Centre Cultural de Conca, sota els auspicis de Fernando Zobel (el 1.967).
És molt llarga la seva trajectòria, Rafael ha exposat en nombroses galeries com: la Galeria Vandrés (anys 70), Galeria Fernando Vijande (anys 80) Félix Avançat (anys 90), ha participat a Biennals com: la Biennal d'Oviedo (1976), la Biennal de París (seleccion). La seva obra ha estat exposada al Japó, París, Bordeus, Avignon…
El 1980 va ser nomenat Director d'exposicions de l'Ajuntament de Madrid.
El 1984 va ser becat pel Ministeri de Cultura. També ha participat a la fira ARCO a les edicions 1984-85. recentment ha realitzat nombroses exposicions a la galeria madrilenya La Neomudéjar i té obra a la col·lecció permanent del Museu Zapadores (Madrid)
Rafael Peñalver exposa per segona vegada una mostra individual a la Galeria Carmen Terreros, amb aquesta finalitat l'artista desplega una dotzena de peces, que com el títol de l'exposició indica “Peñalver Vs Peñalver” ofereix una presentació de la seva obra encarant els seus paisatges realitzats a l'aire lliure, pintats a la natura, molts dels paisatges asturians als anys 90, amb l'obra més recent de l'artista realitzada també al seu taller situat a l'Alcarria. Totes les seves obres han estat executades sobre llenços amb pigments amb base de vinil.
El títol de l'exposició ja és una declaració d'intencions, en “enfrontar” la figura i obra de Rafael per mitjà d'aquesta preposició “versus”, preposició que actualment entenem com a “contrari a”, encara que no és potser la idea, perquè més que un enfrontament de dues maneres de fer, podríem dir que és una evolució ja que la preposició “versus” ve del llatí. És a dir, no és un Peñalver davant Peñalver sinó un Peñalver que ha derivat cap a un altre (el mateix) Peñalver.
Així, a l'exposició mostrem la forma que té l'artista de generar estímuls, sensacions, tant amb un paisatge més figurat com amb altres de molt més abstractes, més diluïts, taques de color que s'entrecreuen, gestos marcats de l'artista, esquitxades, drippin que intencionalment recorren els llenços.
Es poden ressenyar característiques que diferencien les teles de l'artista en aquest salt del temps, el lloc on s'executen a la natura, a l'aire lliure en el concepte més clàssic de l'Escola de Barbizón mentre que els actuals els executa al seu taller, encara que també dins d'un paratge natural. Observem també una figuració amb paisatges desdibuixats i per contra la manca d'ella (la figuració) a les seves obres tardanes. L'empaste matèric d'obres primerenques, davant d'una obra executada actualment molt més diluïda… En resum, una presentació dicotòmica de la seva obra, un feix i un revers, però sempre el mateix Peñalver.
Es planteja una proposta expositiva de l'obra oferint aquest paral·lelisme d'execució per poder observar-ne també l'evolució. Un paisatge intuït, un paisatge somiat, una taca que intuïtivament ens evoca una infinitat de sensacions. Amb què Peñalver et quedes?
L'exposició estarà vigent fins a mitjans del mes de gener del 2025


