La saragossana Galeria d'art Carmen Terreros torna a ser part de la Fira d'Art Contemporani Estampa, que se celebrarà del 17 al 20 d'octubre del 2024 al recinte firal d'Ifema, Madrid.
Per a aquesta edició, amb un estand de 50 metres quadrats, la galeria ha fet una gran aposta amb una selecció meticulosa d'obres de quatre dels seus artistes: Cristina Alabau, Susana Reberdito, Miguel Villarino i l' aragonès Santiago Arranz.
Santiago Arranz.
Santiago artista aragonès, rigorós, conscienciós, intel·lectual, teòric i pràctic. Versàtil i independent. Té molts registres encara que a tots coincideixen aquestes característiques nomenades. La interrelació de la seva obra pictòrica amb l'escriptura i la literària és una constant a la seva obra. Tot i que com l'artista confessa, aquesta obra no és una manera d'il·lustrar obres literàries, sinó més aviat una reinterpretació pictòrica de les mateixes.
A l'any del centenari de la mort de Kafka, la galeria ha seleccionat una obra molt potent, de gran impacte visual per la temàtica tractada, la tortura, com per la representació plàstica de les peces. Una obra de la sèrie de Kafka, en què l'artista reinterpreta pictòricament l'obra de “La colònia penitenciària”, és una obra rotunda composta per quatre peces realitzades sobre paper, que bé podria ser transversal al patiment de qualsevol situació bèl·lica, per la qual cosa és una peça totalment actual.
També s'ha seleccionat una obra que al·ludeix a Lorca, amb una peça que evoca “Poeta a NY”, una visió artística sobre els temes tractats per Federico García Lorca a la seva obra Poeta a Nova York, escrita durant la seva estada a la universitat de Columbia el 1929-30.
Finalment una altra obra de gran atractiu visual, realitzada amb paper i fusta “Ecos de silencio” que fa referència a l'escriptor F. Cheng.
Cristina Alabau
Aquesta artista valenciana ha realitzat majoritàriament l'obra per a aquesta edició d'Estampa, es podrà veure obra sobre llenç i també sobre cartró en diferents formats.
L'artista recrea un paisatge que el desposseeix de tots els elements artificiosos, superficials, minimitza el paisatge fins a arribar a unes formes pures, geomètriques, abstractes. L'Home s'integra a la natura sent un element actiu i hi troba un equilibri.
Els quatre elements de la natura: l'aigua, el foc, la terra i l'aire es representen a la seva obra amb el seu llenguatge íntim, propi, gairebé oníric, oferint sentiments que transmeten flotabilitat, energia, força i ingravidesa, “subtil oposició de contraris, equilibrant forces i harmonitzant tensions”…
La paleta que fa servir és elegant, pausada, allunyada d'estridències i genera una atmosfera, un sentir gairebé transcendent. Les seves obres són equilibri i poesia pels sentits.
La seva obra és abstracta, posseïdora de formes orgàniques com ho és natural.
Susana Reberdito:
Donostiarra de naixement, resideix a Alemanya, on pinta de forma gairebé obsessiva el seu mar, el Cantàbric. Podrem veure obra de gran i petit format realitzada sobre lli.
En aquesta ocasió la galeria exposarà obra de recent factura, tota ella evoca el Mar Cantàbric, colors forts, onatges picats, de vegades vistos a través d'una finestra imaginària, de vegades gairebé dins del mateix mar. Susana Reberdito ofereix a la seva obra la síntesi de les formes, pinta les idees que esclaten en un ventall cromàtic que sobretot produeix vitalitat.
La seva obra és posseïdora d'un fort caràcter sinestèsic. Si entenem per sinestèsia un fenomen que aconsegueix la unió de sensacions: visuals, tàctils, sonores, olfactives, intuïm que l'obra de l'autora en serà una explosió. Això és el que realment impregna la seva obra. Gest, color, moviment…
Miguel Villarino
Miguel Villarino, pintor, gravador, presenta unes peces realitzades sobre diferents , tant la nit, el mirall i el laberint són elements formals recurrents en la Història de l'art i en la literatura, cosa que proposa una infinitat de possibles interpretacions que deixen volar la imaginació.
L'obra de Miguel és d'un colorit vital però amb gran transcendència en el llenguatge i la intencionalitat de l'obra. La nit fosca, al·lusió als místics del Segle d'Or Espanyol, però també a situacions complicades personals, el vol de l'ocell (el seu fill), i el laberint d'una ciutat, hostil, un laberint que ens torna a evocar en aquest cas la mitologia cretenca, d'una ciutat complicada, laberíntica amb una dificultat en forma de minota.
A les obres seleccionades hi trobem teles de gran format i petits papers que de la mateixa manera recreen l'imaginari de l'artista.
També unes composicions de fustes al gust de Torres García, posen fermall a la proposta seleccionada de Villarino per a la fira.
